GUIRIGALL

Unes branquetes de grèvol al pensament

i el guirigall de xiquets als bancals de baix

i la revolada de moixonets anunciant la caiguda de la tarda

i mentre….

com una martellada que no deixa de fer-se present

la foragitada i esventada, la famolenca paraula

que amb una sotragada s’escola per fils invisibles

ofegant la humida serenor del capvespre

Cerco lluny el missatge de margarides nues

El repòs de l’ànima, empedrada pel record

I pels malsons

La barreja de la inflamada ansietat i de la por

La irrespectuosa paraula esmicolada pels fils invisibles

La fam de les ànimes, el fred, la mort

Lladregots de l’alegria aliena

I ara, em demano per la fera fugaç

Em refugio en el silenci i en el glop auster

Vampirs d’il·lusions, vampirs de vida

S’esmicolen els seus mots pels fils invisibles de l’engany